Resultats de la cerca

Es manifesta amb aparició de palpitacions, trastorns digestius, exsudació, agitació nerviosa amb deliris i allucinacions, tremolor i a vegades convulsions

Hom hi inclou alteracions de les funcions vegetatives durant el son enuresi, espasmes laringis, erecció dolorosa, alteracions neurològiques agitació motriu, sacsejades, mioclonies, paràlisis i psíquiques somnambulisme, terrors nocturns

Pot comportar trastorns locals en el lloc de la picada com ara enrogiment, tumefacció i dolor i trastorns generals com p ex nàusees, vòmits, suor, llagrimeig, agitació, convulsions, afectació cardíaca, coma i, a voltes, fins i tot la mort

El barbiturisme subagut és produït per l’ús freqüent i prolongat de dosis mitjanes de barbitúrics la simptomatologia és presidida per son profunda, i poden presentar-se erupcions cutànies, tremolors, disàrtria, nistagme, diplegia, etc El barbiturisme agut és produït per dosis molt fortes de barbitúrics en temptatives de suïcidi o per accident pot conduir al coma i a la mort si hom no practica ràpidament un tractament adequat en les formes menys greus, el coma s’alterna amb estats d’agitació delirant El barbiturisme crònic, anomenat també toxicomania barbitúrica, és produït per la…

L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, pèrdua d’identificació de la persona amb ella mateixa, manca de reconeixement de l’entorn i refugi en un món interior fantàstic L’esquizofrènia afecta sobretot persones joves, sovint de caràcter retret i poc sociable El desenvolupament que presenta pot ésser ràpid o gradual, i dóna lloc a l’aparició de deliris en què el malalt es pot sentir amenaçat, allucinacions, desinterès en els afectes, agitació psicomotora, immobilitat i trastorns en els llenguatges verbal i corporal Aquests…

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la…

Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera…

És anomenat ansietat un estat d’alerta patològic, bé perquè es presenta en absència de situacions que objectivament comporten perill físic o amenaça de la integritat psíquica, o perquè la intensitat o la durada que presenten és superior al que es considera normal, i que s’experimenta com a desassossec, sensació penosa d’espera i inseguretat Sovint, aquests estats patològics d’alerta repercuteixen en una disminució del rendiment i en una inestabilitat en les relacions afectives i socials Una de les formes clíniques que pot adoptar l’ansietat són les crisis d’angoixa o atacs de pànic, en què en…

Definició L’ encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses corresponents a l’encèfal —cervell, cerebel i tronc encefàlic—, deguda generalment a una infecció d’origen víric Causes La inflamació de l’encèfal és deguda, en la majoria dels casos, a una infecció vírica De vegades es tracta de virus que presenten una especial afinitat amb el teixit nerviós, com és el cas dels virus de la poliomielitis, la ràbia, l’herpes, els virus Coxsakie, els ECHO, i un grup del tipus arbovirus que són transmesos a l’home per mosquits i paparres En altres casos, es tracta de virus causants de…

Definició La drogaaddicció consisteix en el consum habitual, sense objectiu terapèutic, de diverses substàncies que poden generar tolerància, dependència psíquica o física, síndrome d’abstinència i efectes perniciosos per a la persona que hi és addicta i la societat La tolerància consisteix en l’habituació progressiva per part de l’organisme als efectes de l’administració més regular o menys d’una substància d’aquesta mena La dependència és el fenomen en virtut del qual, i com a resultat de l’administració d’una substància, es desencadenen una sèrie de reaccions fisiològiques o socials, que…