- L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, pèrdua d’identificació de la persona amb ella mateixa, manca de reconeixement de l’entorn i refugi en un món interior fantàstic.
- L’esquizofrènia afecta sobretot persones joves, sovint de caràcter retret i poc sociable. El desenvolupament que presenta pot ésser ràpid o gradual, i dóna lloc a l’aparició de deliris en què el malalt es pot sentir amenaçat, al·lucinacions, desinterès en els afectes, agitació psicomotora, immobilitat i trastorns en els llenguatges verbal i corporal. Aquests símptomes se solen aguditzar durant períodes d’una durada variable, anomenats brots, que s’alternen amb d’altres períodes en què perden intensitat o bé desapareixen. Quan persisteixen d’una manera crònica comporten una deterioració mental i un aïllament de la persona irreversibles.
- Per bé que és difícil d’establir l’evolució que se seguirà en cada cas, és fonamental de diagnosticar l’esquizofrènia precoçment, per tal que s’hi pugui aplicar de seguida un tractament, que serà més efectiu en les primeres etapes de la malaltia.
- Hom basa el tractament de l’esquizofrènia en l’administració de fàrmacs antipsicòtics i en la psicoteràpia. En els casos greus, i sobretot durant els brots aguts, pot caldre l’hospitalització del malalt, bé que en la majoria dels casos es tracta només d’un ingrés transitori fins que els símptomes s’atenuen.
- Com que la convivència amb un esquizofrènic sol ésser molt difícil i genera conflictes tant a les persones que li són més properes com al mateix malalt, hom sol recomanar la realització d’una psicoteràpia familiar, beneficiosa per a l’afectat i la seva família. D’altra banda, cal que hi hagi una col·laboració estreta entre els metges i la família, perquè un vincle inadequat del malalt amb el seu entorn familiar pot constituir l’origen de recaigudes eventuals.