Resultats de la cerca

Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’accidents automobilístics, etc

Definició L’ alcoholisme o addicció a l’alcohol és la malaltia ocasionada pel consum reiterat i excessiu de begudes alcohòliques que fa que la persona que n’és afectada perdi el control de l’hàbit i sigui incapaç d’estar-se’n Aquesta malaltia es caracteritza perquè té nombroses repercussions negatives tant en la salut física i mental del subjecte com en el seu entorn familiar, social i laboral L’ alcohol etílic , anomenat habitualment alcohol, és una substàcia que s’obté mitjançant tècniques de fermentació de diversos productes vegetals i que forma part de la composició, en diverses…

Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda o alcoholisme agut del veritable alcoholisme, el crònic Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda o embriaguesa o alcoholisme agut, és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no acostumat a beure i…

Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens

Pot ésser deguda a una malaltia infecciosa aguda, a la intoxicació amb plom o alcohol o a una diabetis

La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50 Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada Això…

La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia,…

Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i trastorns de l’…

L’ otomicosi és una infecció de l’orella externa deguda a fongs, d’entre els quals els més freqüents són la Candida albicans, l’ Aspergillus niger i l’ Aspergillus fumigatus És una malaltia relativament freqüent, afavorida per climes molt calorosos i humits Els fongs poden romandre inactius en el conducte auditiu extern durant dies o setmanes, però en un moment determinat es multipliquen fins que formen una massa considerable que arriba a obstruir el conducte Quan es forma aquesta massa es manifesten els símptomes Així, es presenta una coïssor intensa, sordesa i una lleu…