La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules. Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees.
Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50. Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals. Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada. Això no obstant, hom ha observat que el consum d’alcohol o aliments picants n’accentua les manifestacions, com també les situacions d’estrès emocional.
La rosàcia es presenta com un envermelliment difús als pòmuls, el mento i el dors del nas, sobre el qual poden aparèixer vasos sanguinis dilatats. De vegades, es formen lesions semblants a les de l’acne, com ara pàpules, pústules o nòduls, tot i que, a diferència d’aquesta malaltia, la rosàcia no produeix barbs.
En algunes persones, aquest trastorn afecta sobretot el nas i genera un engruiximent de la pell en aquesta zona, anomenat rinofima.
L’evolució de la rosàcia és diferent en cada persona, i no es pot preveure. Generalment, es manté durant alguns anys, tot alternant períodes d’empitjorament amb altres de millora.
Hom basa el tractament en el fet d’evitar les circumstàncies que puguin agreujar els símptomes, com ara pot ésser l’estrès i, de vegades, uns determinats menjars o begudes. Se solen administrar antibiòtics, que milloren les lesions, tot i que no es coneix llur mecanisme d’acció en aquesta malaltia. Perquè no es torni a presentar, és possible que calgui un tractament antibiòtic molt prolongat.