Resultats de la cerca

Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’artèria que…

Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb una vena l' aneurisma micòtic és el…

És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i la…

Quan l’èmbol s’atura en una arteriola, sovint la circulació collateral restableix el fluix sanguini si l’artèria obstruïda és d’un calibre important o la regió irrigada efectua funcions essencials, els trastorns poden ésser mortals l’embòlia d’una artèria cerebral embòlia cerebral produeix la pèrdua de les funcions nervioses centrals d’aquella zona, l’embòlia de l’artèria pulmonar embòlia pulmonar produeix l’infart pulmonar, l’embòlia de l’artèria central de la retina produeix l’amaurosi de l’ull, etc

Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…

Quan una artèria resta oclosa, la porció de teixit que hauria d’esdevenir exsangüe no hi esdevé gràcies a la circulació collateral que hi condueix la sang d’una artèria veïna no oclosa

Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de colesterol en…

Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…

La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames

Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari