El que cal saber de la malaltia tromboembòlica

  • Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment
  • L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors.
  • L’embòlia cerebral, o d’una artèria cerebral, i l’embòlia perifèrica, o d’una artèria d’una extremitat, solen aparèixer en casos d’aterosclerosi o en presència d’algunes alteracions càrdio-vasculars, com ara estenosi mitral, insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular o endocarditis infecciosa.
  • L’oclusió d’una artèria impedeix la irrigació sanguínia adequada del teixit involucrat, i, quan l’artèria obstruïda irriga teixits vitals o bé és molt important, com ara en casos de trombosi o embòlia de les artèries cerebrals, o embòlia de les artèries pulmonars, el desenllaç pot ésser fatal. De fet, la malaltia tromboembòlica, que inclou l’infart de miocardi i els accidents cerebrovasculars, constitueix la causa més freqüent de mort als països occidentals.
  • La mesura preventiva més eficaç de trombosi o embòlia, en casos d’alt risc, és l’administració de medicaments anticoagulants. Aquesta mena de teràpia de vegades s’indica abans de practicar algunes operacions, o bé es manté durant períodes de temps prolongats, fins i tot al llarg de tota la vida; en aquest cas, és molt important realitzar controls periòdics que permetin de comprovar l’efecte dels fàrmacs en la coagulació sanguínia.