Resultats de la cerca

La dermatitis auricular és un trastorn inflamatori de la pell del pavelló auricular i el conducte auditiu extern Quan afecta el pavelló auricular, sol ésser deguda a causes allèrgiques o al contacte amb uns objectes determinats o unes substàncies concretes Així, pot ésser causada pel fregadís d’unes ulleres o uns auriculars, certs productes químics emprats en cosmètica i fins i tot alguns medicaments utilitzats localment, sobretot antibiòtics Quan n’és afectat el conducte auditiu extern, el trastorn pot ésser degut a una supuració crònica de l’orella…

El nòdul auriculoventricular no pot conduir els impulsos amb la mateixa rapidesa, i la meitat o la quarta part resten blocats en aquesta zona, amb freqüències ventriculars de 150 o bé 75 contraccions per minut Entre l’etiologia d’aquesta afecció cal remarcar la carditis reumàtica, la tirotoxicosi i l’arterioesclerosi coronària La diagnosi és feta mitjançant electrocardiograma

En l’electrocardiografia hom observa ones en dent de serra, rítmiques i regulars

Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme

És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular

Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una aturada cardíaca,…

Són anomenats malformacions d’orella els defectes del desenvolupament d’aquest òrgan que es produeixen abans del naixement, en general deguts a causes desconegudes o, de vegades, a un trastorn hereditari Hom en diferencia les malformacions menors i les grans malformacions segons el grau d’afecció Gairebé sempre, però, constitueixen petites malformacions de l’orella externa, i les més freqüents i lleus són les del pavelló auricular Les malformacions menors corresponen habitualment a petits defectes de la grandària o la forma del pavelló auricular, com ara les orelles…

Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi

Pot ocórrer en presència o absència d’una malaltia orgànica del cor pot ésser d’origen reflex, com a resposta a un estímul de qualsevol part del cos, o d’origen pròpiament cardíac Si s’origina a l’aurícula és anomenada extrasístole auricular si ho és al ventricle, extrasístole ventricular , i si s’origina al nòdul auriculoventricular, extrasístole nodal L’extrasístole és el tipus d'arrítmia cardíaca més freqüent