Són anomenats malformacions d’orella els defectes del desenvolupament d’aquest òrgan que es produeixen abans del naixement, en general deguts a causes desconegudes o, de vegades, a un trastorn hereditari.
Hom en diferencia les malformacions menors i les grans malformacions segons el grau d’afecció. Gairebé sempre, però, constitueixen petites malformacions de l’orella externa, i les més freqüents i lleus són les del pavelló auricular.
Les malformacions menors corresponen habitualment a petits defectes de la grandària o la forma del pavelló auricular, com ara les orelles molt separades del crani o la manca de lòbul. En general, aquestes malformacions constitueixen simplement una alteració estètica. Les que comporten una pèrdua funcional de l’orella són les menys freqüents. Les grans malformacions són més aviat estranyes i gairebé sempre afecten una sola orella. És habitual que la mateixa persona presenti a més d’altres malformacions del rostre com ara la mandíbula petita o una asimetria facial. Són també possibles les malformacions de l’orella interna, bé que poc freqüents; entre aquestes, hi ha la manca del cargol o d’un conducte semicircular.
La malformació més notable de l’orella és l’anòtia o manca de pavelló auricular, que es redueix a un petit monyó, i es pot donar juntament amb un conducte auditiu extern estret o fins i tot no perforat. En aquests casos, la caixa del timpà sol ésser estreta i els ossets presenten anormalitats.
D’altres malformacions són les fístules, uns conductes molt estrets i profunds que atenyen la pell per la part davantera del pavelló, en la seva zona alta, i que s’infecten amb facilitat.
Les malformacions petites no alteren la capacitat auditiva. Hi pot haver sordesa, en canvi, quan n’és afectada la cadena ossicular i en les grans malformacions.
La diagnosi de les malformacions d’orella sol ésser simple, perquè gairebé sempre són externes.
Quan cal, les intervencions quirúrgiques permeten de millorar l’estètica. Quan n’és afectada la capacitat d’audició per anormalitats de l’orella externa i la mitjana, sovint és possible de reconstruir les estructures anòmales amb una intervenció. Hom no sol indicar aquesta mena d’intervencions en infants que no tenen encara 6 anys o 7, perquè el tractament que cal seguir posteriorment és complex en aquestes edats. A partir del final del primer any de vida, convé que els nens afectats per malformacions que comprometin seriosament llur capacitat auditiva emprin audiòfons per a afavorir el seu desenvolupament.