Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
El que cal saber de la nefroangiosclerosi maligna
Patologia humana
La nefroangiosclerosi maligna és un trastorn dels vasos sanguinis renals, que es manifesta en persones que presenten una pressió sanguínia molt elevada i sostinguda, i que origina insuficiència renal crònica Per a evitar el desenvolupament de nefroangiosclerosi maligna, és indispensable que les persones que pateixen d’hipertensió arterial es controlin regularment la pressió i segueixin el tractament indicat per a regular-la Si es presenta mal de cap intens, especialment als matins i localitzat al clatell, convé de controlar-se la pressió sanguínia, perquè és possible que sigui…
Exantema sobtat
Patologia humana
L’ exantema sobtat , també anomenat sisena malaltia , és una malaltia infecciosa —probablement d’origen víric— que es dóna especialment a Amèrica, Àsia i Europa, tot i que en el nostre medi és poc freqüent Gairebé sempre afecta infants molt petits, sobretot menors de 2 anys Pel que sembla, el contagi de l’agent causal, encara sense identificar, es produeix per via respiratòria, amb un període d’incubació de 10 a 14 dies Les primeres manifestacions consisteixen en molèsties gastrointestinals, febre elevada, que en general assoleix els 40°C, malestar general, pèrdua de la gana, faringitis i…
El que cal saber de la meningitis
Patologia humana
La meningitis és la inflamació de les membranes que recobreixen el sistema nerviós central habitualment causada per una infecció És molt important adreçar-se al metge ràpidament quan es presenten símptomes que poden correspondre a una meningitis, com ara mal de cap, rigidesa del clatell, vòmits i febre, perquè el resultat del tractament depèn en gran mesura del fet que sigui iniciat precoçment Quan els afectats són nodrissons, els símptomes de la meningitis no són gaire característics, i sovint les manifestacions principals són febre, inapetència, somnolència i prostració Bé que…
El que cal saber de l’epistaxi
Patologia humana
L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen un tractament…
Polimiàlgia reumàtica i arteritis de la temporal
Patologia humana
La polimiàlgia reumàtica constitueix un conjunt de símptomes, d’origen desconegut, que afecta persones de més de cinquanta anys, i es caracteritza per l’aparició sobtada de dolor i rigidesa en la musculatura del coll, les espatlles, els braços, les natges i les cuixes, com també per una deterioració progressiva de l’estat general, amb febre i malestar La rigidesa muscular genera una pesadesa que s’estén des del clatell fins als colzes, i també es manifesta en les cuixes Provoca dificultat per a realitzar diversos moviments habituals, com els necessaris per a vestir-se i menjar…
Angioma cutani
Patologia humana
Definició Els angiomes cutanis , anomenats hemangiomes o ne vus vasculars , són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants Causes, tipus i manifestacions Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del…
polimiàlgia reumàtica
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per dolor, rigidesa i impotència funcional de la musculatura del clatell i de les cintures escapular i pèlvica.
Amb certa freqüencia, hom l’observa en el cures de l’arteritis temporal i hom creu que no és sinó una forma clínica d’aquesta malaltia
Meningitis
Patologia humana
Definició La meningitis és la inflamació de les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal, generalment deguda a una infecció bacteriana o vírica i caracteritzada per l’aparició de mal de cap intens, rigidesa del clatell, vòmits i febre alta Causes i tipus La inflamació de les meninges és causada gairebé sempre per una infecció que pot ésser deguda a diversos gèrmens Només en uns pocs casos és originada per d’altres mecanismes, com per exemple reaccions tòxiques o allèrgiques En general, els gèrmens procedeixen d’un focus infecciós situat en un punt determinat de l’…
Encefalitis
Patologia humana
Definició L’ encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses corresponents a l’encèfal —cervell, cerebel i tronc encefàlic—, deguda generalment a una infecció d’origen víric Causes La inflamació de l’encèfal és deguda, en la majoria dels casos, a una infecció vírica De vegades es tracta de virus que presenten una especial afinitat amb el teixit nerviós, com és el cas dels virus de la poliomielitis, la ràbia, l’herpes, els virus Coxsakie, els ECHO, i un grup del tipus arbovirus que són transmesos a l’home per mosquits i paparres En altres casos, es tracta de virus causants de…
lepra
Patologia humana
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.
Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…