La polimiàlgia reumàtica constitueix un conjunt de símptomes, d’origen desconegut, que afecta persones de més de cinquanta anys, i es caracteritza per l’aparició sobtada de dolor i rigidesa en la musculatura del coll, les espatlles, els braços, les natges i les cuixes, com també per una deterioració progressiva de l’estat general, amb febre i malestar.
La rigidesa muscular genera una pesadesa que s’estén des del clatell fins als colzes, i també es manifesta en les cuixes. Provoca dificultat per a realitzar diversos moviments habituals, com els necessaris per a vestir-se i menjar. Tot plegat, a la llarga, dóna lloc a una pèrdua de pes i un estat depressiu que poden arribar a ésser molt acusats.
Amb una certa freqüència, la polimiàlgia reumàtica s’acompanya d’un altre trastorn de causa desconeguda, l’arteritis de la temporal, que consisteix en la inflamació crònica de la paret interna de l’artèria temporal, que se situa en la superfície de la cara anterolateral del crani. De vegades s’inflamen altres artèries d’un diàmetre mitjà, com ara les que irriguen els globus oculars o els membres inferiors. Quan l’arteritis afecta la temporal, els dolors musculars i el malestar general solen ésser més intensos, i és freqüent l’aparició d’un mal de cap persistent. També, de vegades, hi ha una pèrdua progressiva de l’agudesa visual que pot comportar ceguesa.
La diagnosi d’aquests trastorns sol ésser bastant complexa i requereix un estudi acurat dels símptomes i les lesions, anàlisis de sang i orina, i una biòpsia de l’artèria temporal. Malgrat la intensitat amb què habitualment es presenten i evolucionen els símptomes, la polimiàlgia reumàtica sol desaparèixer espontàniament, o amb l’administració de fàrmacs corticosteroides, al cap d’uns quants mesos o anys que la malaltia ha estat diagnosticada.