Resultats de la cerca

La majoria de les malalties cutànies són diagnosticades a través de l’examen físic i l’interrogatori De vegades, però, cal efectuar proves complementàries que n’estableixin la causa o en confirmin definitivament la diagnosi Les proves que hom utilitza més sovint són la prova del pegat, la biòpsia de pell i l’examen amb la llum de Wood

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

La diagnosi de les malalties que afecten els òrgans del sistema reproductor es basa en l’estudi de les manifestacions i en les dades obtingudes en l’exploració física Tanmateix, però, per a concretar la diagnosi cal habitualment realitzar algunes proves complementàries Aquestes proves diagnòstiques són molt diverses, n’hi ha de senzilles i d’altres de més sofisticades Actualment hom disposa de mètodes molt específics que solament s’apliquen en casos molt concrets A continuació es descriuen els principis de les proves utilitzades més habitualment que en general són suficients per…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues fases és…

La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta de manera característica persones de 15 a 25 anys d’edat, i que provoca síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics, faringitis i engrossiment de la melsa Habitualment remet de manera espontània al cap de dues setmanes o quatre sense originar complicacions Algunes persones afectades per mononucleosi, n'advertiria faringitis i ignorant-ne la causa, s’autoadministren antibiòtics que serveixen per a combatre els processos infecciosos bacterians de la faringe Tanmateix, però, els antibiòtics no són…

Són anomenades fístules uro-genitals les comunicacions anòmales entre l’aparell urinari i l’aparell genital que permeten el pas d’orina als òrgans genitals La majoria de les fístules uro-genitals es formen a partir de la lesió dels teixits que separen els òrgans genitals de les vies urinàries en el curs d’un part dificultós També poden ocasionar fístules els traumatismes i algunes infeccions cròniques, com la tuberculosi i la sífilis En alguns casos les fístules són produïdes accidentalment com a resultat d’una intervenció quirúrgica o l’aplicació de radioteràpia Es poden originar fístules en…

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o…

Són anomenades traumatismes mamaris les lesions que afecten les mames degudes a un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures Els traumatismes mamaris poden ésser de diversos tipus, segons el mecanisme causal i la força de l’impacte Com en qualsevol zona del cos, les mames poden ésser afectades per contusions , és a dir, traumatismes sense esquinçament de la pell, o ferides , traumatismes amb esquinçament de la pell Els símptomes i les complicacions que es poden presentar són els habituals en aquest tipus de traumatismes Igualment, les mesures terapèutiques no…