Resultats de la cerca

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la…

Són anomenats traumatismes de les vies urinàries els trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra causats generalment per un impacte de gran intensitat sobre la regió lumbar, l’abdominal o la pèlvica Les ferides degudes a la penetració d’un objecte tallant a través de la paret abdominal o de la regió lumbar poden ocasionar un traumatisme de l’urèter tot perforant-lo o seccionant-lo Els cops importants que afecten la part baixa de l’abdomen poden causar esquinçament de la bufeta urinària, especialment quan està plena d’orina Les caigudes amb les cames obertes sobre una…

Són degudes a trastorns de la fase vascular angiopàtiques o plaquetària de la coagulació Aquestes darreres poden ésser de tipus trombocitopènic per reducció del nombre de plaquetes o trombocitopàtic per trastorn qualitatiu de les plaquetes

Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una aturada cardíaca,…

Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada

Aquestes alteracions poden ésser degudes a la presència de pigments hemoglobínics patològics metahemoglobina, megahemoglobina, carboxihemoglobina, a alteracions de la fracció hem porfirines o a la presència d’hemoglobines anormals Els eritròcits, en lloc de l’hemoglobina normal HbA, contenen hemoglobines anormals HbA 2 talassèmia, HbS drepanocitosi, HbC, Hb S-C, HbF anèmia fetal, etc Sovint són causa d’hemòlisi

L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen…

Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics