Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
desmai
Patologia humana
Defalliment físic amb pèrdua temporal dels sentits.
Hom en distingeix dos tipus la lipotímia i la síncope
meningitis carcinomatosa
Patologia humana
Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.
Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa
micosi fungoide
Patologia humana
Tipus de limfoma no hodgkinià, relativament poc maligne, format per limfòcits de tipus T, que afecta inicialment la pell i després s’estén als ganglis limfàtics superficials i als òrgans interns.
Clínicament hom hi distingeix una fase premicòtica, amb alteracions cutànies inespecífiques, una fase d’infiltració cutània i una darrera fase tumoral, amb ulceracions de la lesió i afectació ganglionar i visceral
osteoesclerosi
Patologia humana
Lesió consistent en un engruiximent de l’os i en un augment de la seva densitat, amb la consegüent disminució dels espais medul·lars.
Hom distingeix les osteoesclerosis de caràcter congènit com l’ osteopetrosi , l’ osteoesclerosi diafisial múltiple , etc de les secundàries a intoxicacions per fluor, a malalties renals cròniques o a processos neoplàstics com l’ osteoartropatia hipertròfica o l’ osteomieloreticulosi
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis
contusió
Patologia humana
Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.
Hom distingeix la contusió de primer grau , amb l’aparició d’equimosi blau, la contusió de segon grau , amb hematoma de ràpid creixement bony, i la contusió de tercer grau , quan, a més d’haver-hi les manifestacions precedents, hom hi troba martirització dels teixits tous i de la pell
acufen
Patologia humana
Sensació auditiva contínua o intermitent en absència d’estímuls exteriors.
Es manifesten com un brunzit, zum-zum o xiulets i, en casos més greus, com fuites de vapor, brogit d’aigua corrent, campanades o picaroleigs Poden produir trastorns psíquics Entre les nombroses causes que els poden provocar, hom distingeix entre les alteracions de l’orella externa i mitjana taps de cera, otoesclerosi, otitis aguda o crònica, etc i les afeccions de l’orella interna neurolaberintitis medicamentosa, tòxica o infecciosa El seu tractament es basa a curar la causa que els produeix
disfàgia
Patologia humana
Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac.
Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia , que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa odinofàgia de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica , les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres,…
melanosarcoma
Patologia humana
Tumor que presenta tots els caràcters del sarcoma, del qual només es distingeix per l’abundor de pigments.
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…