Resultats de la cerca

Són normalment malalties de contagi indirecte terrenys i aigües malsans Entre les més importants cal esmentar la leptospirosi icterohemorràgica malaltia de Weil, la febre gripotífica febre dels aiguamolls i la meningitis dels porquerols febre dels set dies

Definició La sífilis o lues és una malaltia infectivo-contagiosa d’origen bacterià, adquirida generalment per contactes sexuals, que inicialment provoca diversos tipus de lesions cutàneo-mucoses i, lliurada a la seva pròpia evolució, persisteix durant molts anys En les fases finals pot causar lesions serioses i irreversibles en diversos teixits orgànics, amb multitud de possibles manifestacions tanmateix, mitjançant l’administració d’un tractament antibiòtic durant les primeres fases, la malaltia guareix completament sense deixar seqüeles A causa del mecanisme de contagi, la sífilis forma…

Pot manifestar-se de maneres molt diferents, que depenen més del lloc d’enclavament que d’una lesió típica La forma més freqüent es localitza a la boca i afecta sobretot les genives Hom l’anomena també infecció de Vincent

Produeix febre molt alta, de 5 a 7 dies de durada, que remet temporalment però que es torna a presentar un altre cop

La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i menys freqüentment pustuloses i ulceroses En aquesta fase es produeix una…

La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…