Resultats de la cerca

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’…

És provocat per dificultats en l’evacuació de l’orina, com p ex en casos de tumoracions prostàtiques o d’alteracions dels nervis que regeixen el funcionament de la bufeta urinària

És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax

La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…

El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a…