Priapisme

És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual.

No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme. En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme; infeccions o tumors dels òrgans pèlvics; o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals. En qualsevol d’aquests casos, per mecanismes desconeguts, es produeix una retenció de sang als cossos cavernosos del penis que origina una erecció. A conseqüència d’aquesta retenció mantinguda, la sang estancada s’arriba a coagular, la qual cosa impossibilita l’evacuació de la sang del penis.

El priapisme es pot presentar de manera espontània o bé després d’una relació sexual, acabada la qual no es perd l’erecció. Al cap d’alguns minuts, l’erecció esdevé dolorosa. Si no s’hi efectua un tractament precoç, la detenció de la circulació en els cossos cavernosos arriba a dificultar l’oxigenació dels teixits, i es poden presentar lesions irreversibles que provoquin impotència.

En el tractament del priapisme es poden aplicar diverses mesures. Inicialment se solen intentar mètodes no quirúrgics, com ara l’aplicació de bosses de gel al penis, enemes d’aigua freda, o anestèsia de les arrels nervioses corresponents al penis. Aquests mètodes, però, estranyament són eficaços. En la majoria dels casos cal recórrer a la punció dels cossos cavernosos amb una agulla gruixuda, a través de la qual s’irriguen amb medicaments anticoagulants. Si aquest mètode no és eficaç s’efectua una intervenció quirúrgica per a extreure els coàguls dels cossos cavernosos. En la intervenció s’estableix a més una via de comunicació dels cossos cavernosos amb una vena gruixuda o amb el cos esponjós, per tal de facilitar l’evacuació de la sang. Si aquestes mesures terapèutiques s’estableixen precoçment el resultat sol ésser bo, i la funció sexual es recupera normalment.