Resultats de la cerca

Hom parla de cos estrany al nas quan un objecte qualsevol entra accidentalment a les fosses nasals La introducció de cossos estranys al nas no és gaire habitual en els adults, però sí que ho és en els infants, sobretot els més petits, que sovint s’introdueixen objectes a les fosses nasals mentre juguen Els cossos estranys introduïts són molt variats, però els que poden quedar retinguts fàcilment a l’interior de les fosses nasals i originar trastorns són els més petits i de forma arrodonida, com ara pedres petites, boletes, pèsols o mongetes En general, al principi no generen molèsties, de…

Clínicament es pot manifestar amb dolor a la fossa renal, massa palpable, hematúria, febre i anèmia o poliglobúlia Afecta més els homes, i el seu tractament és quirúrgic Hom l’anomena també tumor de Grawitz

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…

Definició És anomenada epistaxi , rinorràgia o hemorràgia nasal la pèrdua de sang a la mucosa de les fosses nasals que normalment s’exterioritza pels orificis nasals i sol aturar-se al cap de pocs minuts, per bé que en alguns casos pot ésser abundant i prolongada Causes Les hemorràgies nasals es produeixen quan s’esquinça algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal De fet, les hemorràgies nasals són molt comunes, ja que en aquesta zona es localitzen un gran nombre de vasos sanguinis en un nivell relativament superficial, de manera que es troben molt exposats a les agressions…

És anomenat nefroptosi , ronyó caigut o ronyó mòbil flotant , un trastorn caracteritzat per un defecte dels mecanismes de fixació normals del ronyó, que en provoca el desplaçament des de la posició que els correspon a la fossa lumbar a una posició més baixa En general, l’alteració és deguda a una pèrdua del teixit gras sobre el qual en condicions normals es recolza el ronyó, o a una pèrdua d’elasticitat de les fibres conjuntives que el sostenen Es pot presentar des del naixement, a conseqüència d’una anomalia del desenvolupament, però és més habitual que es presenti a causa d’un aprimament…

Sol acompanyar-se d’angiomes en altres llocs, com en la retina juntament amb quists renals i hepàtics malaltia de von Hippel-Lindau Algunes vegades hom l’associa també a poliglobúlia

Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits A vegades hi ha febre La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort hiperestèsia localitzada, especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic L’anàlisi de…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…