Resultats de la cerca

Cursa amb una anèmia intensa i amb una forta presència d’eritroblasts a la sang perifèrica És una malaltia infantil rara, però quan es presenta té sovint una evolució ràpidament fatal

Presenta una trentena de signes, entre els quals es destaquen retard mental, malformacions auriculars, microcefàlia, microftàlmia, polidactília, ungles hiperconvexes i anomalies viscerals, dels genitals i dels dermatòglifs Presenta una incidència d’1/10000 nounats vius és molt greu i fatal entre els sis mesos i els dos anys Hom l’anomena també trisomia 13 i trisomia D

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Forma part del nombrós grup de les síndromes d’immunodeficiència congènita És una malaltia poc freqüent L’agammaglobulinèmia infantil lligada al sexe o malaltia de Bruton apareix en 1 de cada 100 000 nens nascuts vius, i comporta una indefensió completa enfront de les malalties infeccioses bacterianes Es manifesta cap als 9-12 mesos de vida La resposta a les malalties víriques és normal, excepte amb el virus de l’hepatitis infecciosa, que provoca una malaltia fulminant, ràpidament fatal en aquests malalts També hi ha una gran tendència a patir malalties autoimmunitàries,…

Es desenvolupa a partir de les cèllules embrionàries que originen els diversos tipus de teixits renals moltes vegades és bilateral El seu origen, congènit, no es coneix, tot i que hom sap que no es tracta d’una alteració hereditària en alguns casos apareix conjuntament amb altres alteracions congènites, com l’absència de l’iris de l’ull o el desenvolupament exagerat d’una meitat del cos El pronòstic de la malaltia, que espontàniament tendeix a generar metàstasis i resulta fatal en pocs anys, ha experimentat una notable millora a mesura que ha evolucionat el tractament, que està…

La dèrmato-miositis és una malaltia del teixit conjuntiu que provoca alteracions inflamatòries als músculs i la pell Tot i que de vegades la diagnosi de la malaltia requereix pocs estudis complementaris, no ha de sorprendre que s’efectuïn exploracions diverses, ja que en alguns casos cal investigar la presència d’un càncer que acompanyi la malaltia Llavors el tractament del càncer pot guarir la dèrmato-miositis En general, el metge sollicita estudis, amb periodicitat, per controlar d’una manera adequada el tractament Així, pot saber quina és l’eficàcia dels medicaments prescrits i establir…

El mieloma és un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que assoleixen característiques canceroses, proliferen exageradament en la medulla òssia que ocupa l’interior d’alguns ossos i elaboren substàncies proteiques generalment anormals Com que els focus tumorals són diversos, aquesta malaltia s’anomena mieloma múltiple Entre les manifestacions més habituals, i sovint inicials, en destaquen els dolors ossis i també les fractures patològiques dels ossos envaïts pel tumor, que són tan fràgils que es poden trencar a causa del més petit traumatisme Per això, sempre que hi hagi dolors aguts…

La malaltia de Behçet és una afecció de causa desconeguda i caracteritzada per la presentació de nombroses alteracions com ara l’artritis, úlceres o aftes en la mucosa oral i els genitals, erupció de vesícules o pàpules vermelloses en la superfície de la pell, inflamació de la coberta vascular de l’ull o uveïtis, i acumulació de pus a la cambra anterior de l’ull o hipopi En menor grau, també hi poden haver lesions al tub digestiu, que es manifesten amb dolor abdominal o amb la presència de sang en les matèries fecals, i al sistema nerviós central, on es poden manifestar amb una gran varietat…

El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta situació es prolonga…