Malaltia de Behçet

La malaltia de Behçet és una afecció de causa desconeguda i caracteritzada per la presentació de nombroses alteracions com ara l’artritis, úlceres o aftes en la mucosa oral i els genitals, erupció de vesícules o pàpules vermelloses en la superfície de la pell, inflamació de la coberta vascular de l’ull o uveïtis, i acumulació de pus a la cambra anterior de l’ull o hipopi. En menor grau, també hi poden haver lesions al tub digestiu, que es manifesten amb dolor abdominal o amb la presència de sang en les matèries fecals, i al sistema nerviós central, on es poden manifestar amb una gran varietat de símptomes que inclouen des d’estats de confusió fins a la paràlisi d’uns segments corporals determinats.

L’origen de la malaltia és desconegut, bé que hom creu que és causada per una inflamació dels vasos sanguinis o vasculitis. Així, les manifestacions poden ésser molt variades i afectar estructures anatòmiques molt diferents.

La malaltia de Behçet és poc freqüent i es pot presentar en qualsevol edat. Evoluciona amb brots, i el pronòstic és variable, però quan afecta el sistema nerviós central pot ésser fatal a causa de diverses complicacions neurològiques.

La diagnosi és difícil per la inespecificitat de les lesions, de manera que calen nombrosos exàmens complementaris. No hi ha un tractament que en sigui específic, tot i que l’ús de diversos fàrmacs, com ara els immunosupressors, acostuma a atenuar la simptomatologia o fins i tot pot interrompre’n l’evolució.