Resultats de la cerca

Hi estan més exposades les persones immunodeprimides i les que han estat sotmeses a cirurgia gàstrica o intestinal o tenen una disminució de la secreció àcida gàstrica L’etiologia més freqüent són les infeccions bacterianes i en menor proporció les degudes a protozous o virus Acostuma a presentar un quadre clínic lleu, però en alguns casos es pot complicar amb presència de sang i moc a la femta com a signe de lesió de la mucosa intestinal i necessita un diagnòstic etiològic i un tractament més acurat Es pot encomanar a través del menjar i la fruita per tant, cal prendre mesures…

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la parla d’…

No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps

L’àcid làctic es produeix en gran quantitats dintre dels músculs esquelètics i d’altres teixits sempre que la seva oxigenació sigui insuficient per a abastar les necessitats energètiques Aquestes circumstàncies tenen lloc quan hi ha collapse circulatori o hipòxia L’acidosi làctica també pot aparèixer en casos en què la hipòxia tissular no sigui aparent Aquesta malaltia té una etiologia molt diversa també hi ha casos en què és idiopàtica

Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la mesura dels…

La lesió consisteix en una pàpula petita i arrodonida, de color vermellós, que creix durant un o dos mesos fins que arriba a una grandària que oscilla entre 1 i 2 cm, amb una zona central endurida per l’acumulació de ceratina Un o dos mesos després d’haver arribat a la grandària màxima, el tap de ceratina de la zona central es desprèn i deixa al descobert una depressió en el tumor, moment a partir del qual comença una fase de regressió espontània, de durada variable, que dóna lloc al guariment total i que deixa una cicatriu lleugerament deprimida

És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies

Pot tenir diverses localitzacions cutànies La més freqüent en els mamífers, home inclòs, és l’ aspergillosi òtica© , que dóna lloc a una inflamació de l’orella externa la forma més important, però, és l’ aspergillosi pulmonar , que hom pot confondre amb la tuberculosi L’aspergillosi és relativament freqüent entre camperols dedicats al conreu de cereals, moliners, etc També pot aparèixer en pacients que són tractats durant massa temps amb corticoides i antibiòtics