Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Dispèpsia
Patologia humana
El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…
flegmasia ‘alba dolens’
Patologia humana
Forma atenuada de la flebitis infecciosa que es manifesta per un edema blanc especial que ocupa el membre o un segment del membre la vena principal del qual és afectada de trombosi.
Va acompanyada de dolor i d’impotència funcional Colpeix generalment la cama, i hom l’observa en l’estat puerperal i en malalties infeccioses
restricció
Patologia humana
Disminució de la capacitat pulmonar sense obstrucció bronquial, que no afecta la ventilació màxima per minut.
Pot ésser extrínseca o extrapulmonar, per paràlisi o defecte neuromuscular i en general per qualsevol causa que minvi la mobilitat del tòrax, o intrínseca per reducció del parènquima pulmonar d’una manera real o funcional
tromboflebitis
Patologia humana
Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret, motiu pel qual són més rares les embòlies que en la flebotrombosi.
Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades
hemartrosi
Patologia humana
Embassament de sang en una cavitat articular.
Es dóna principalment en les grans articulacions com el genoll Cursa amb dolor viu de l’articulació i impotència funcional del membre Les principals causes són les posttraumàtiques, l’hemofília i més rarament les malalties pròpies de l’articulació
descompensació
Patologia humana
Estat d’esgotament o d’incapacitat per a acomplir, un òrgan, les funcions que li són pròpies.
Generalment, aquest fracàs s’esdevé després d’una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca La descompensació determina un estat d'insuficiència
pluripatologia
Patologia humana
Coexistència de dues o més malalties cròniques.
Comporta l’aparició de reaguditzacions i patologies interrelacionades que condicionen una especial fragilitat clínica quegrava el pacient amb un deteriorament progressiu i una disminució gradual de la seva autonomia i capacitat funcional, fet que genera una freqüent demanda d’atenció en diferents àmbits assistencials
pancreatitis crònica
Patologia humana
Pancreatitis produïda per causes similars a la pancreatitis aguda, però de curs més lent, que es manifesta a vegades amb accessos aguts (sobretot a causa de l’alcohol).
En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina
metahemoglobinèmia
Patologia humana
Acumulació patològica en la sang de metahemoglobina que es produeix per la transformació del ferro ferrós (Fe**) a ferro fèrric (Fe***) tot produint una desnaturalització de l’hemoglobina, que es torna incapaç de transportar oxigen als teixits.
En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina La manifestació clínica principal és la cianosi
proteïnúria
Patologia humana
Presència a l’orina de proteïnes en quantitat superior a la normal.
Normalment, l’orina conté menys de 0,15 g de proteïnes per litre La proteïnúria és un dels signes fonamentals de les malalties dels ronyons i de les vies urinàries Present en moltes d’elles, hom la pot trobar també en individus sense lesió renal de cap mena, gairebé sempre joves, i aleshores hom parla d’ albuminúria funcional , anomenada també intermitent perquè gairebé mai no és permanent en aquests casos