Resultats de la cerca

Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit…

La diabetis mellitus és una de les malalties més interrelacionades amb problemes durant l’embaràs, ja que, d’una banda, la seva evolució sol empitjorar durant la gestació —per exemple, agreujant-se les lesions vasculars afavorides per la malaltia—, i, de l’altra, és una de les alteracions maternes que més poden perjudicar el desenvolupament del fetus, i quan no se segueix un control adequat pot ésser origen de diverses malformacions Aquesta important influència de l’embaràs sobre la diabetis i viceversa és deguda al fet que durant la gestació es produeixen nombrosos canvis en el metabolisme…

La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…

Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa

És deguda a la ingestió de faves o a la inhalació del pollen de la planta, en persones amb una manca congènita de l’enzim glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa

Es caracteritza pel fet que el líquid cefalorraquidi és hipertens i clar, amb albúmina alta, presència de globulines, clorurs i glucosa disminuïts i pleocitosi limfocítica a més, la investigació del bacil de Koch pot ésser positiva, tot i que a vegades cal utilitzar la inoculació a animals d’experimentació

El símptoma principal és l’excés en l’eliminació urinària poliúria intensíssima per dèficit en la capacitat de concentració de l’orina És anomenada insípida a fi de distingir-la de la diabetis mellitus , atès que aquella no presenta glucosa a l’orina ni té cap relació amb el trastorn del metabolisme hidrocarbonat La forma més genuïna de diabetis insípida té per causa un dèficit en la secreció d’hormona antidiürètica per part de la hipòfisi

La mala utilització de la glucosa per dèficit o manca d’insulina comporta un augment de la utilització i la metabolització de les proteïnes i els greixos de la sang, i incrementa progressivament les concentracions de restes nitrogenades i de metabòlits àcids d’una banda, i de cossos cetònits de l’altra Aquests productes, en combinar-se amb el sodi per a la seva eliminació, provoquen una disminució del pH i de la proporció bicarbonat/àcid carbònic, el resultat de la qual és una acidosi metabòlica

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…