Resultats de la cerca

La febre botonosa o febre exantemàtica mediterrània és una malaltia infecciosa deguda a un microorganisme que normalment habita en les glàndules salivals de determinades paparres d’animals domèstics, gossos sobretot, i que es transmet a l’ésser humà accidentalment amb la picada d’aquests insectes Si bé la malaltia sol ésser benigna —tot i ocasionant una síndrome febril i una erupció cutània—, hi ha la possibilitat que origini complicacions greus si afecta persones grans o immunodeprimides Per prevenir aquest trastorn és aconsellable que els propietaris de gossos els…

És transmesa a l’home pel contacte amb gossos o a través de mosques del gènere Phlebotomus

Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es…

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Afecta sobretot els animals joves del bestiar boví i oví, les gallines i els conills i, en menys intensitat, el bestiar porquí i equí, els gossos i els gats L’evolució de la malaltia sol ésser de pronòstic greu i ocasiona pèrdues econòmiques importants principalment en les explotacions industrials avícoles, de conills i de remugants Excepcionalment, l’home pot contreure-la en ingerir carn poc cuita d’animals infectats

El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa que afecta alguns animals i es contagia accidentalment a l’home per la picada d’alguns insectes contaminats Evoluciona amb febre, anèmia i engrossiment del fetge i de la melsa Al nostre medi, la profilaxi d’aquest trastorn es basa fonamentalment en el control sanitari dels gossos i la instauració precoç del tractament, tant en aquests animals com en els éssers humans

L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El…

La toxocariasi és una parasitosi provocada per algunes espècies de cucs que habiten normalment al budell de gossos i gats i que, accidentalment, poden arribar a infectar l’ésser humà, en qui causen la formació de granulomes, o petits tumors de teixit cicatricial i inflamatori, en diversos teixits interns Els agents etiològics més freqüents de la toxocariasi són Toxocara canis i Toxocara cati , que en la forma adulta habiten al budell del gos i del gat, respectivament, i que poden assolir uns 10 cm de longitud Els paràsits adults ponen ous que s’eliminen amb les deposicions dels…

La leptospirosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen nombroses espècies d’animals —especialment gossos, rosegadors, bòvids i porcins—, que pot ésser transmesa a l’home, en el qual el trastorn se sol manifestar per síndrome febril, dolors musculars difusos i conjuntivitis El contagi per contacte directe de l’orina d’animals infectats amb ferides a la pell no és freqüent Tanmateix, per tal de prevenir-lo, es recomana d’abocar periòdicament lleixiu als estables i les corts, o allí on els animals domèstics emeten l’orina

La reserva natural de les brucelles són els animals, sobretot el bestiar boví B abortus , el cabrú B mellitensis , el porquí B suis , l’oví B ovis i els gossos B canis La malaltia es pot transmetre a l’home per contacte directe o per la ingestió de productes dels animals, especialment la llet i els derivats Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l’home, la B canis l’afecta excepcionalment i la B ovis no l’afecta La B mellitensis , que fou la primera a ésser descoberta 1887 pel bacteriòleg britànic David Bruce, és la que provoca la major part…