Resultats de la cerca

Generalment hom reserva aquest nom per a les contraccions involuntàries dels músculs de fibra llisa

Les discinèsies voluntàries es caracteritzen per la incoordinació i la dificultat d’efectuar moviments, i les involuntàries, per l’aparició de tremolor, corea, atetosi, mioclònies, tics, etc, moviments característics d’algunes malalties del sistema nerviós Les causes principals de llur aparició són les patologies cerebellosa i la dels nuclis i les vies extrapiramidals

EI tètan és un trastorn molt greu provocat per l’ingrés en l’organisme d’una toxina molt potent que elabora un bacteri denominat Clostridium tetani El tètan —terme que en grec antic significa ‘tensió’ o ‘rigidesa’—provoca espasmes, o contraccions musculars intenses, persistents i involuntàries, que solen afectar diversos grups musculars del cos i que sovint es compliquen amb asfíxia o aturada cardíaca Per tal de prevenir el tètan, es recomana de completar ei pla de vaccinació antitetànica durant la infantesa, i vaccinar-se periòdicament, cada deu anys, durant l’adolescència i l’edat adulta…

Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical Les característiques d’aquest dolor són molt variades sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc El símptoma cefalea és molt comú hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus Els mecanismes…

És en relació amb una hiperexcitabilitat reflexa, i apareix a conseqüència d’una lesió de la via piramidal

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat…

Pot tenir un origen psíquic hiperemotivitat, complex d’inferioritat, actituds vicioses, etc o orgànic lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de fonació

Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal posterior, o…

Definició És anomenada prolapse genital la caiguda cap a una posició inferior d’algun dels òrgans genitals femenins localitzats a l’interior de la pelvis —de vegades acompanyada de la davallada d’algunes vísceres properes— a conseqüència d’una debilitat en els teixits que els sostenen en la seva posició normal, i que en grau extrem causa la sortida a l’exterior d’una part d’aquests òrgans per fora de la vulva Tipus L’alteració més habitual és el prolapse uterí , és a dir, la davallada de l’úter, que fa protrusió en un grau menor o major per l’interior de la vagina, ja que la porció inferior…