Resultats de la cerca

La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives

Definició La luxació , anomenada també dislocació , consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de manera que els ossos se separen i perden llur relació normal Causes La luxació és deguda a una fallada dels elements de contenció articular que, en condicions normals, garanteixen l’encaix dels ossos articulats i limiten la capacitat de moviment Aquests elements són els lligaments, la càpsula sinó vial, els tendons, els músculs i la pell que cobreix l’articulació Si el conjunt de contenció falla, a causa d’una malformació o una…

Definició La luxació congènita de maluc consisteix en el desplaçament dels segments ossis vinculats en aquesta articulació, que perden el contacte normal a causa de factors generats durant la vida intrauterina Anatomia i causes L’articulació del maluc, o articulació coxo-femoral , és una articulació que enllaça l’os coxal de la pelvis amb el fèmur Correspon a l’os coxal un segment ossi fix format per una excavació de forma esfèrica, anomenada cavitat cotiloide Quan al fèmur, correspon un segment ossi mòbil, de forma arrodonida, que és l’extrem superior o cap del fèmur Una sèrie…

Aquesta malformació és molt freqüent en determinades regions i rara en d’altres Una de les zones més afectades d’Europa és la del Piemont, la Llombardia i l’Emília Hom procura de fer un diagnòstic precoç de la luxació congènita de l’anca per tal d’obtenir els millors resultats en el tractament, ortopèdic o quirúrgic

La luxació congènita de maluc consisteix en un desplaçament dels ossos que formen aquesta articulació com a conseqüència d’alteracions esdevingudes durant la gestació o en el moment del part De vegades hi ha una malformació anatòmica present des del naixement, però la luxació es manifesta més endavant, sobretot quan l’infant comença a caminar Sovint la luxació de maluc és diagnosticada en l’examen mèdic postnatal, de manera que es pot solucionar amb un tractament senzill i breu En aquests casos, l’infant no tindrà dificultat a caminar Com més es triga a diagnosticar l’alteració,…

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir…

La més comuna és la que es deu a la manca d’activitat de l’enzim cistationina-β-sintetasa que converteix la metionina en cisteïna pot provocar retard mental, oclusions arterials, luxació del cristallí i glaucoma

Les més freqüents són les alteracions del creixement, el retard en el desenvolupament, la luxació d’un o dels dos malucs i la limitació dels moviments del colze A l’Estat espanyol neixen cada any de 500 a 1000 nadons afectats d’aquesta síndrome

Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942