Resultats de la cerca

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o…

Aquestes malformacions donen lloc a retard del desenvolupament mental, crisis convulsives, angiofibromes cutanis i, de vegades, lesions en el ronyó, l’ull, el cor i altres estructures orgàniques

Pot consistir en una dificultat per a adormir-se insomni inicial o en un desvetllament precoç que impossibilita de tornar a agafar el son insomni terminal Les principals causes de l’insomni són lesions orgàniques del sistema nerviós central, afeccions doloroses, estats febrils, etc, i també una fatiga excessiva, preocupacions o conflictes emocionals

En petita proporció és normal, però pot ésser indicativa d’alteracions orgàniques, i sobretot augmenta en les infeccions venèries, com en el cas de la blennorràgia És indicatiu de leucorrea patològica l’augment de quantitat, el canvi de color i la mala olor de la secreció així com la presència de sang

L’etiologia és diversa, encara que la immensa majoria dels casos la provoca una hipersensibilitat medicamentosa El quadre és greu abans de l’era antibiòtica tenia una mortalitat del 80 %, i els símptomes són els propis d’una greu infecció per absència de defenses orgàniques, amb febre, malestar general, lesions necròtiques a la boca i el coll, sovint a l’anus i els genitals, i signes d’infecció disseminada o septicèmia

Més freqüent en les dones, hom considera que es tracta d’una veritable disfunció si s’estableix en una dona que manté una vida sexual adequada i si comporta un sentiment d’insatisfacció L’origen del trastorn pot ésser extremament divers, des d’una estimulació inadequada del clítoris, problemes emocionals o de comunicació amb la parella, o conflictes psicològics —conscients o inconscients—, fins a alteracions orgàniques patologia neurològica, intoxicacions, efectes secundaris de medicaments, etc, menys freqüents En determinats casos, l’anorgàsmia està relacionada amb una disfunció…

Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’accidents…

La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…

Hom anomena retinitis pigmentaria una degeneració de les cèllules sensorials de la retina per dipòsits anormals de substàncies pigmentaries, d’origen hereditari Relativament sovint és associada a d’altres alteracions com ara miopia, sordesa o malformacions orgàniques La malaltia afecta els dos ulls i progressa lentament En general, n’és alterada la perifèria de la retina i es modifica la funció dels bastonets, les cèllules sensorials que actuen en la foscor Així, en un principi la visió és defectuosa de nit Cap a deu anys se sol haver reduït el camp visual perifèric, i es…