- Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona.
- Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns gastrointestinals, i en síndromes psico-somàtiques amb lesió en què ja s’ha originat una malaltia orgànica, com ara l’úlcera duodenal, la colitis ulcerosa, l’asma, la psoriasi, la dermatitis atòpica, la hipertensió arterial, l’angina de pit i l’infart de miocardi.
- Sembla que el component psicofisiològic d’aquests trastorns és determinat per una susceptibilitat especial del sistema nerviós autònom, que respon d’una manera més intensa i persistent del que és habitual a l’estímul degut a l’estrès i les situacions ambientals i psicològiques conflictives.
- En amplis sectors de la població hi ha una tendència a desestimar la importància dels trastorns funcionals de tipus psico-somàtic, ja que, per definició, no s’hi pot determinar la presència de lesions orgàniques. Aquesta actitud, però, pot comportar una sèrie de repercussions negatives, perquè la persona que n’és afectada pateix de debò i ho té poder per a controlar aquests trastorns voluntàriament, se sent incompresa sovint, i, fins i tot, en molts casos constitueix el punt de partida d’una síndrome psico-somàtica amb lesió, és a dir, una malaltia que presenta veritables lesions orgàniques. Així, els trastorns funcionals acusats o persistents poden requerir la instauració del tractament mèdic pertinent, l’administració de fàrmacs tranquil·litzants o la realització d’una psicoteràpia.
- En el tractament de les síndromes psico-somàtiques amb lesió no s’han de menysprear els aspectes psiquiàtrics com és ara la psicoteràpia, l’administració de tranquil·litzants o antidepressius, l’eliminació dels estímuls ambientals que generen estrès o els exercicis de relaxació, perquè aquesta actitud afavoreix el progrés de la malaltia.