Resultats de la cerca

Són degudes a trastorns de la fase vascular angiopàtiques o plaquetària de la coagulació Aquestes darreres poden ésser de tipus trombocitopènic per reducció del nombre de plaquetes o trombocitopàtic per trastorn qualitatiu de les plaquetes

Definició L’anomenada púrpura trombocitopènica idiopàtica o malaltia de Werlhoff constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició d’hemorràgies consegüent que aquest fet comporta El nom que rep aquesta alteració fa referència a les característiques principals que presenta Així, es refereix a una manifestació típica, la púrpura , és a dir, l’aparició de taques moradenques en la pell, degudes a l’extravessament de sang en el teixit subcutani El nom de trombocitopènica correspon a…

La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’…

El quadre clínic és caracteritzat per púrpura cutània, a vegades urticariforme i pruriginosa, artritis, dolors abdominals i glomerulitis Habitualment, la malaltia s’autolimita i és de bon pronòstic

És de començament sobtat i evolució rapidíssima menys de 24 hores i cursa amb púrpura i xoc

Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió els casos més greus o fulminants síndrome de Waterhouse-Friderichsen produeixen collapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos

S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…

La malaltia cursa amb trombopènia i hemorràgies recidivants cutànies petèquies, equimosis i mucoses epistaxis, gingivorràgies, etc El temps de sagnia i la prova de Rumpel-Leed resten alterats, i la retracció del coàgul, retardada