S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars.
L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs. Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme; en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè no causa manifestacions evidents.
L’aparició d’hemorràgies més intenses o menys és relativament habitual en la vida diària. De totes maneres, però, en condicions normals l’organisme disposa del mecanisme de l’hemostàsia, gràcies al qual una hemorràgia lleu o moderada es pot aturar espontàniament i en poc temps. Així, doncs, si els elements que participen en l’hemostàsia, les plaquetes i els factors de la coagulació, es troben en una quantitat i unes condicions normals, les pèrdues sanguínies Habituals no tenen altres conseqüències. Tanmateix, però, quan hi ha un trastorn de l’hemostàsia, la pèrdua de sang no s’interromp espontàniament al cap de poc, de manera que qualsevol hemorràgia pot ésser molt llarga i resultar, en definitiva, de gran intensitat. D’altra banda, hi ha moltes malalties hematològiques que predisposen a les hemorràgies greus com ara és el cas de la púrpura trombocitopènica idiopàtica, que consisteix en la manca de plaquetes; o el de l’hemofília, que consisteix en el defecte d’algun factor de la coagulació.
Hi ha diversos tipus d’hemorràgies que es presenten de manera característica en trastorns de la coagulació. Així s’esdevé amb la púrpura, que consisteix en l’aparició de nombroses taques cutànies que corresponen a petites hemorràgies en el teixit subcutani. Igualment, és habitual l’epistaxi, és a dir, l’hemorràgia nasal, i que les genives sagnin abundantment quan hom es renta les dents suaument. En l’hemofília, una localització típica de les hemorràgies és l’interior dels músculs, on es pot acumular, la qual cosa aleshores és anomenada hematoma, i a l’interior de les articulacions, o hemartrosi.
L’hemorràgia és evident quan és externa, però quan és interna pot passar desapercebuda. Tanmateix, qualsevol hemorràgia abundant o molt prolongada pot provocar manifestacions diverses, amb una intensitat que depèn de la localització, de la quantitat de sang perduda i de la velocitat amb què s’ha produït l’hemorràgia. Així, per exemple, la disminució del volum sanguini consegüent a l’hemorràgia provoca una reacció vascular generalitzada, i es presenta una vasoconstricció de tots els vasos de l’organisme, llevat dels del cervell i els del cor, i al mateix temps la circulació cutània disminueix d’una manera especialment intensa i la pell empal·lideix.
D’altra banda, com que quan es perd una quantitat important de sang el volum sanguini circulant disminueix, el cor ha de bategar acceleradament per a impulsar prou sang, de manera que es produeix una taquicàrdia o acceleració del ritme cardíac. Localment de vegades hi ha manifestacions concretes; per exemple, un hematoma muscular pot provocar impotència del múscul, o en qualsevol localització pot comprimir estructures properes com nervis o vasos sanguinis. De vegades, una hemorràgia intensa produeix set a causa de l’estímul dels diversos teixits que han perdut una part del líquid, perquè s’ha desplaçat cap al corrent circulatori per tal de pal·liar la pèrdua de sang.
Les hemorràgies externes, si són escasses i no hi ha un trastorn de la coagulació, s’interrompen espontàniament o bé amb una petita pressió sobre la zona que sagna. Quan es presenta una hemorràgia més important, és convenient de practicar els primers auxilis i sol·licitar ajut mèdic. De totes maneres, quan una hemorràgia lleu i moderada no s’interromp espontàniament o exercint una pressió cap d’uns minuts, també cal sol·licitar un ajut especialitzat, perquè es podria tractar d’un trastorn de la coagulació.
Si l’hemorràgia és molt intensa o prolongada, la pressió arterial disminueix i es pot desencadenar un estat de xoc o col·lapse càrdio-vascular. El xoc és sempre una situació greu que requereix atencions en un centre hospitalari, ja que poden fallar òrgans diversos i presentar-se conseqüències fatals. Així, sempre que hi ha una hemorràgia no gaire intensa, però difícil d’aturar, cal sol·licitar ajut mèdic abans que la pèrdua de sang sigui molt accentuada.