Resultats de la cerca

Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent

L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la pell, distensió…

És produït per una perforació de les vies biliars o de la bufeta a causa d’infeccions o de traumatismes comporta un quadre greu de peritonitis

Entre les més freqüents destaquen la discinèsia contracció anòmala de la vesícula o els esfínters, la litiasi biliar càlculs en la vesícula o les vies, la colecistitis procés inflamatori precedit generalment per una infecció biliar, fístules perforació de la vesícula biliar, etc

La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal

El mal perforant bucal és una afecció rara, no sifilítica, caracteritzada per la caiguda de les dents, la reabsorció del cantell alveolar i la perforació palatina causada per una neuràlgia del trigemin El mal perforant plantar és un trastorn tròfic que apareix en algunes afeccions nervioses i medullars i en la diabetis es caraceritza per la formació d’un enduriment a la planta del peu seguida d’ulceració serosanguinolenta, inflamació de les bosses seroses i sinovials i necrosi dels ossos pròxims

En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la comprensió…

Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com els…

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment són únics a l’…

Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits A vegades hi ha febre La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort hiperestèsia localitzada, especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic…