Resultats de la cerca

La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la llum, i…

Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en…

La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un…

Freqüentment unilateral, és deguda a una inflamació del conducte de sortida i augmenta considerablement de grandària Elimina pus abundant per la part posterior dels llavis majors Si s’obtura el conducte es forma l’abscés de Bartholin

Sol acompanyar-se d’angiomes en altres llocs, com en la retina juntament amb quists renals i hepàtics malaltia de von Hippel-Lindau Algunes vegades hom l’associa també a poliglobúlia

Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses

Aquest fet és desencadenat pel contacte de les plaquetes amb el teixit endotelial i la posterior activació de la fosfolipasa, síntesi de tromboxà i alliberament d’APD Hom ha descobert la participació de les prostaglandines i tromboxans en l’agregació i els efectes d’alguns analgèsics aspirina, indometacina, sulfinpirazona i altres, inhibidors de la síntesi de prostaglandines i de l’agregació plaquetària

Les àlgies són l’element més característic de la síndrome Aquests dolors són espontanis, violents i amb forta repercussió emocional El quadre sensitiu és acompanyat a vegades per hemiplegia sovint regressiva i certs moviments coreicoatetòsics La síndrome té sovint un origen vascular, a causa de l’oclusió del pedicle talamicogeniculat de l’artèria cerebral posterior Fou descrita per Dejerine i Roussy