La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide. De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis.
L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda. De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi.
Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la llum, i aparició de punts foscos deguda a la producció d’exsudats que envaeixen l’humor vitri. Quan és afectada la zona retinal de la màcula lútia es presenta una reducció notable de l’agudesa visual.
L’evolució és molt variable. De vegades es tracta d’una afecció aguda que es resol en uns dies mentre que en altres ocasions persisteix durant mesos. En aquest cas, hi pot haver cicatritzacions que, si afecten la màcula, comportaran una pèrdua irreversible de la visió central. D’altra banda, són també possibles diverses complicacions: despreniment de retina, glaucoma secundari i cataractes.
Hom efectua la diagnosi amb l’oftalmoscòpia. De totes maneres, per tal de descobrir-ne una possible malaltia causal, s’efectuen d’altres exploracions com anàlisis de sang i radiografies.
Si hom arriba a determinar-ne una alteració desencadenant, com la toxoplasmosi, el tractament correspon al d’aquesta malaltia. En cas contrari, consisteix en l’administració de fàrmacs antiinflamatoris, com els corticosteroides, de vegades a dosis elevades amb administració general per tal de prevenir la destrucció de la retina.