Resultats de la cerca

Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del peritoneu com les…

Es dóna aproximadament en dues de cada miler de dones embarassades

És un trastorn poc freqüent, d’etiologia encara no prou coneguda, però segurament associada a anomalies del sistema hipotamohipofisari

Afecta principalment els homes entre els 20 i els 40 anys d’edat De causa encara no prou coneguda, és important el paper que hi tenen certs agents infecciosos com el micoplasma i les clamídies De vegades comença després d’una disenteria bacillar, i sovint és associada a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27

És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…

Les anomenades síndromes d’immunodeficiència primària o congènita es caracteritzen per una fallada en l’activitat d’algun dels components del sistema immunitari, i per això hi ha una gran susceptibilitat de patir tota mena d’infeccions Si bé aquest tipus de malalties són de pronòstic molt greu i, en absència de tractament, solen ésser mortals, avui hom compta amb prou recursos, com ara el trasplantament de medulla òssia, per guarir-les

Les alteracions del sistema endocrí poden originar una nombrosa quantitat de símptomes —és a dir, manifestacions subjectives que solament percep l’afectat— i de signes , o manifestacions objectives que poden ésser observades per altres persones Tanmateix, però, la major part d’aquestes manifestacions poden ésser degudes igualment a alteracions en altres sistemes orgànics Així, només algunes manifestacions són prou freqüents en les alteracions del sistema endocrí per a suggerir un estudi del seu funcionament Entre aquestes manifestacions cal destacar les modificacions de la gana i el pes…

La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síllabes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes En els infants més grans, en canvi, la quequesa constitueix un trastorn psiquiàtric, i es…

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un…