Resultats de la cerca

És causada pel dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic a les articulacions i així hom pot apreciar a les radiografies la calcificació dels cartílargs articulars Afecta sobretot les persones més grans de cianquanta anys S'anomena també pseudogota

Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral

Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten…

Resulten especialment afectats els genolls i els dits de les mans Entre les diferents crisis no hi ha cap símptoma de la malaltia

La malatia afecta sobretot els habitants de la Mediterrània oriental i, especialment, els jueus sefarites Hom l’anomena també febre mediterrània familiar

Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…

Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi dipositen immunocomplexos, unes substàncies…

Aquesta malaltia afecta aproximadament el 15% de la població, i sovint se n’associen els episodis més aguts a fases de tensió o estats d’angoixa, els quals, tanmateix, no se’n poden considerar les causes Entre aquestes, encara no ben esclarides, hom ha assenyalat la intolerància o les allèrgies a determinats aliments, les alteracions hormonals que podrien explicar l’elevada correlació amb la prevalença del còlon irritable en les dones i, darrerament, l’activitat immunitària excessiva en l’intestí gros

Definició És anomenat goll simple un augment de grandària de la tiroide, que habitualment és causat per la manca de iode en la dieta Aquest trastorn origina un engrossiment en la part anteroinferior del coll, i en alguns casos pot causar manifestacions corresponents a hipotiroïdisme o dèficit en la secreció d’hormones tiroidals El terme ‘goll’ fa referència a tot engrossiment de la tiroide, com el que pot ésser degut a una inflamació tiroidal o tiroïditis , o el causat pel desenvolupament d’un càncer de tiroide Tanmateix, però, en la definició de goll simple s’exclouen expressament aquestes…

Definició És anomenat hipertiroïdisme o tirotoxicosi el conjunt de manifestacions produïdes per un increment persistent de la secreció de les hormones tiroides, inadequat a les necessitats de l’organisme, que pot ésser causat per diverses alteracions de la glàndula tiroide Entre aquestes manifestacions, que fonamentalment són producte d’un increment del metabolisme basal i d’un augment de l’excitabilitat del sistema nerviós, cal destacar nerviositat, irritabilitat, hiperactivitat, sudació intensa, intolerància i rebuig de l’escalfor, taquicàrdia amb palpitacions, fatiga i feblesa, i increment…