- Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal.
- Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis.
- Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi dipositen immunocomplexos, unes substàncies constituïdes per anticossos elaborats pel sistema immunitari i per elements contra els quals s’han format els anticossos.
- Els immunocomplexos causants d’algun tipus de glomerulonefritis es generen a partir d’una infecció, però en la majoria dels casos hom en desconeix la causa de la formació, per bé que de vegades es presenta com a complicació d’una altra malaltia, com el lupus eritematós disseminat o el càncer de còlon.
- La glomerulonefritis aguda és un tipus de glomerulonefritis que es presenta de manera sobtada, amb manifestacions evidents, i que habitualment guareix al cap de poc temps, fins i tot sense haver rebut tractament.
- La causa més comuna de glomerulonefritis aguda és el dipòsit d’immunocomplexos formats després d’una infecció deguda a una varietat de bacteri anomenat estreptococ, que generalment ha causat prèviament una amigdalitis o una erisipela. Així, per a evitar la glomerulonefritis aguda cal sempre consultar el metge en el cas de faringitis o de trastorns inflamatoris de la pell, perquè aquestes afeccions podrien ésser degudes a una infecció amb estreptococs que cal tractar precoçment amb els antibiòtics adequats durant el temps que indiqui el metge.
- El símptoma principal de la glomerulonefritis, a més de l’hematúria, és la formació d’acumulacions de líquid a sota de la pell, o edemes, que es localitzen especialment a la cara.
- Les persones amb glomerulonefritis aguda han de seguir al peu de la lletra les mesures terapèutiques que se’ls indiquen, com el repòs o la restricció de líquids i de sal per tal de reduir el risc de patir les complicacions que pot comportar aquesta malaltia.
- Per bé que els edemes i d’altres símptomes de la glomerulonefritis aguda solen desaparèixer al cap de poques setmanes, l’hematúria pot persistir durant mesos. Així, cal efectuar controls periòdics per a verificar que no es mantenen alteracions renals.
- La glomerulonefritis ràpidament progressiva constitueix un tipus de glomerulonefritis que es presenta de manera sobtada i evoluciona en poques setmanes envers una insuficiència renal greu que se sol convertir en una insuficiència renal terminal.
- Les glomerulonefritis cròniques o recurrents són un tipus de glomerulonefritis caracteritzades pel fet que es presenten de manera insidiosa, amb símptomes escassos, que periòdicament es poden exacerbar o reduir, però que sovint evolucionen progressivament envers una insuficiència renal crònica.
- Les glomerulonefritis cròniques poden no originar símptomes durant molts anys, i de vegades són diagnosticades a partir de les proves que s’efectuen per a esbrinar la causa d’una eliminació de proteïnes amb l’orina, o proteïnüria, descoberta en una anàlisi rutinària.
- Encara que una persona no experimenti cap mena de símptoma, si casualment en una anàlisi d’orina es descobreix que té una proteïnúria o una hematúria, cal efectuar les proves que li indiqui el metge, perquè es podria tractar d’una glomerulonefritis crònica que convé de diagnosticar i tractar precoçment.
- Les glomerulonefritis cròniques es poden presentar amb una síndrome nefròtica caracteritzada perla formació d’edemes importants, eliminació de proteïnes amb l’orina i davallada dels seus nivells en la sang, trastorn al qual generalment se n’afegeixen d’altres, com hematúria o hipertensió arterial.
- Per bé que algunes glomerulonefritis cròniques poden remetre sense tractament, en molts casos és impossible de predir aquesta evolució, de manera que és preferible d’observar rigorosament el tractament indicat pel metge.
- Per bé que en molts casos la glomerulonefritis crònica mena a la insuficiència renal de manera irremissible, el tractament adequat en pot retardar molt l’aparició, i aconseguir que la fase final d’aquest trastorn, en què es pot precisar la diàlisi o la trasplantació, trigui molts anys a instaurar-se o no arribi a presentar-se mai.