Resultats de la cerca

Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…

La tripanosomiasi africana o malaltia de la son és una parasitosi provocada per protozous del gènere Trypanosoma , transmesa per la picada de diverses espècies de mosques que habiten a les zones tropicals d’Àfrica, concretament la mosca tse-tse, que evoluciona, en fases avançades, amb una típica sensació de letargia i somnolència Els agents etiològics de la malaltia de la son són el Trypanosoma gambiense i el Trypanosoma rhodesiense , protozous que desenvolupen el cicle vital en l’home i altres espècies animals i en l’aparell digestiu de diverses espècies de mosques El contagi es produeix per…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels trastorns que l’…

Pot consistir en una dificultat per a adormir-se insomni inicial o en un desvetllament precoç que impossibilita de tornar a agafar el son insomni terminal Les principals causes de l’insomni són lesions orgàniques del sistema nerviós central, afeccions doloroses, estats febrils, etc, i també una fatiga excessiva, preocupacions o conflictes emocionals

Hom hi inclou alteracions de les funcions vegetatives durant el son enuresi, espasmes laringis, erecció dolorosa, alteracions neurològiques agitació motriu, sacsejades, mioclonies, paràlisis i psíquiques somnambulisme, terrors nocturns

El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a processos orgànics…

Generalment, aquest fracàs s’esdevé després d’una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca La descompensació determina un estat d'insuficiència

Són retencions freqüents les d’orina i la de bilis La retenció d’orina és una síndrome caracteritzada per la impossibilitat d’evacuar l’orina de la bufeta i pot ésser deguda a un obstacle mecànic o a una causa de tipus nerviós