Resultats de la cerca

La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops , amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I 131 o el tecneci-99m Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’hi introdueix…

Definició És anomenat hipertiroïdisme o tirotoxicosi el conjunt de manifestacions produïdes per un increment persistent de la secreció de les hormones tiroides, inadequat a les necessitats de l’organisme, que pot ésser causat per diverses alteracions de la glàndula tiroide Entre aquestes manifestacions, que fonamentalment són producte d’un increment del metabolisme basal i d’un augment de l’excitabilitat del sistema nerviós, cal destacar nerviositat, irritabilitat, hiperactivitat, sudació intensa, intolerància i rebuig de l’escalfor, taquicàrdia amb palpitacions, fatiga i feblesa, i increment…

Determina el mixedema

És observat a nivell de la pell i del teixit glandular Pot degenerar i esdevenir maligne N'hi ha diversos tipus adenoma basòfil hipofisiari, adenoma bronquial, adenoma diverticular, adenoma multiglandular, adenoma periuretral, adenoma sebaci simètric de la cara, adenoma tiroidal tòxic, etc

Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

És anomenat hipertiroïdisme el conjunt de manifestacions que produeixen un increment permanent de la secreció d’hormones tiroidals, inadequat a les necessitats de l’organisme Aquestes manifestacions solen ésser nerviositat, inquietud, necessitat exagerada d’activitat, acalorament, sudació, palpitacions, tremolors, marcats canvis d’humor, inestabilitat emocional, augment de la gana, pèrdua de pes i debilitat muscular Els qui conviuen amb una persona afectada d’hipertiroïdisme han de tenir en compte que les dificultats en el tracte, provocades per la seva irritabilitat, la inquietud i els…

Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…

És anomenat goll simple l’augment de volum de la glàndula tiroide, que no és degut a cap malaltia inflamatòria ni cancerosa, i que en general sola-ment causa un engrossiment en el coll La causa més comuna del goll simple és una manca de iode en la dieta, element necessari per a elaborar hormones tiroidals En algunes zones del nostre país el goll és endèmic, ja que la manca de iode provoca l’alteració a molts habitants Així s’esdevé, per exemple, en diverses comarques de Catalunya En general, l’engrossiment de la tiroide és suficient perquè la glàndula pugui elaborar hormones en una quantitat…