Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta. Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa.
Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques. Així, per exemple, en el cas d’insuficiència de l’escorça suprarenal es pot administrar ACTH, mesurant després els nivells sanguinis de les hormones corticosuprarenals; si s’adverteix que no han augmentat, es dedueix que l’escorça suprarenal està destruïda. O bé, en el cas de diabetis insípida, per a avaluar la producció d’hormona antidiürètica hom recorre a una restricció del consum de líquids, la qual cosa en condicions normals origina un increment dels nivells sanguinis d’ADH i una minva en la producció d’orina. Igualment, amb algunes proves funcionals es pot avaluar la funció tiroidal i comprovant que l’administració de TSH modifica la producció de T3 i T4.