La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops, amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme. Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I131 o el tecneci-99m.
Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’hi introdueix. Després, passat un cert temps, amb uns detectors especials es quantifiquen les radiacions gamma procedents de la regió tiroidal, la intensitat de les quals correspon al grau de captació de l’isòtop per part de la tiroide. Així, per exemple, si la captació tiroidal de I131 és inferior al que és habitual, es pot deduir l’existència d’un cert grau d’hipotiroïdisme o hipofunció tiroidal, mentre que una captació molt elevada pot reflectir un hipertiroïdisme o hiperfunció tiroidal.
A més, amb uns aparells especials, les radiacions gamma registrades es poden processar amb un ordinador, de manera que és possible de confeccionar imatges de la tiroide amb diferents tonalitats en les diverses parts de la glàndula segons la concentració d’isòtops captats. Amb aquest procediment, no solament es pot precisar el funcionament de la glàndula, sinó també deduir la naturalesa de les alteracions que es poden presentar. Així, per exemple, mentre que en condicions normals s’observa que l’isòtop és captat de manera uniforme en tota la glàndula, quan existeix un tumor benigne hiperactiu —un adenoma tiroidal—, aquesta situació es posa de manifest en observar-se l’existència d’una zona glandular amb captació molt accentuada, que en gammagrafia es registra com una àrea delimitada que s’anomena nòdul calent, alhora que la resta de la glàndula reflecteix una activitat escassa o nul·la; en canvi, quan hi ha un tumor cancerós, amb una captació d’isòtop que sol ésser nul·la o, en tot cas, inferior a la del teixit sa, la imatge gammagràfica el reflecteix com una zona de poca captació, anomenada nòdul fred.