Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
traumàtic | traumàtica
traumatisme
Patologia humana
Procés traumàtic.
Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions del jo, les crisis emotives i els…
hematoma
Patologia humana
Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.
També s’observa en ferides operatòries i sobretot en diverses malalties de la sang, quan la coagulació està alterada Així mateix poden aparèixer en el curs de tractaments heparínics o dicumarínics Normalment és d’origen traumàtic La gravetat d’un hematoma depèn sobretot de la seva localització
quilitis
Patologia humana
Lesió inflamatòria dels llavis, d’origen traumàtic, al·lèrgic o infecciós.
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…
flictena
Patologia humana
Elevació epidèrmica plena de serositat provocada per un agent traumàtic o irritant.
Traumatisme genital
Patologia humana
Els traumatismes genitals són les lesions esdevingudes als òrgans genitals a conseqüència d’un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures El traumatisme genital més lleu i habitual és el desflorament , que consisteix en l’esquinçament de l’himen, generalment produït durant el primer coit d’una dona En general, l’himen tanca parcialment l’accés a la vagina mentre es troba sencer, i la primera penetració solament es pot produir després de l’esquinçament d’aquesta membrana L’esquinçament de l’himen provoca una petita hemorràgia i una mica de dolor, en general poc intens…
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…
despreniment epifisial
Patologia humana
Separació d’origen traumàtic observada durant el període de creixement de l’esquelet i consistent en una solució de continuïtat en el lloc d’unió de la diàfisi i l’epífisi.