Resultats de la cerca

Definició La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa Causes i tipus La hipermetropia consisteix en una alteració de la capacitat de refracció ocular, a través de la qual, en condicions normals, s’enfoquen les imatges sobre la retina En aquest cas, els raigs lluminosos tendeixen a enfocar-se en un punt situat darrere la retina, de manera que els objectes es veuen com imatges borroses El defecte és molt…

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…

Definició La cataracta consisteix en l’opacificació del cristallí, una estructura intraocular que normalment és transparent, i es manifesta sobretot per la disminució de l’agudesa visual El cristallí és una estructura de forma biconvexa, situada darrere la pupilla, que actua com a medi refractant, perquè desvia els raigs lluminosos La propietat més significativa que presenta és que la forma és modificable, de manera que pot corbar-se i adequar el seu poder de refraéció per tal que les imatges dels objectes s’enfoquin sobre la retina i proporcionin una imatge nítida D’altra banda, un altre…