Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Antoni Valcàrcel
Il·lustració d’un tractat d’agricultura de Josep Antoni Valcàrcel (1770)
© Fototeca.cat
Agronomia
Agrònom.
Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians
Fisiologia del sistema nerviós
Fisiologia humana
El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions necessàries…
plantes adventícies
Agronomia
Plantes herbàcies que creixen espontàniament a les parcel.les cultivades i dificulten les explotacions agrícoles; llur eliminació és un dels problemes econòmics de la producció.
Els perjudicis que originen vénen com a conseqüència de la competència amb les plantes conreades en la utilització de l’aigua, dels elements nutritius i de l’espai total també del fet de contenir a vegades substàncies tòxiques i que poden servir d’hoste intermediari a paràsits de les plantes conreades La dificultat de l’eliminació de les plantes adventícies és conseqüència de llur perfecta adaptació al medi Els mitjans de lluita que hom empra poden ésser classificats en directes i indirectes Els primers tracten d’impedir-ne l’aparició a base d’emprar llavors seleccionades i…
Miquel Agustí

Portada de la primera edició del Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí
© JoMV
Agronomia
Literatura catalana
Agrònom i escriptor.
Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la casa i dels…
,
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…
Agronomia 2016
Agronomia
Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Agenda 2030 per al període 2016-30 L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Millenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000 L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa objectiu 1, la fam objectiu 2 i la marginació de les dones objectiu 5, i aturar la degradació dels…
Agronomia 2014
Agronomia
Producció i consum de cereals El consum animal de cereals ha estat més del doble del consum humà, cosa que hauria de fer reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema europeu de producció intensiva de carn © Fototeca2 / Leon Forado / Fotoliacom Per a la campanya agrícola 2014-15 es va estimar que la producció mundial de cereals seria d’uns 2,5 milers de milions de tones, un valor lleugerament superior al del consum mundial, cosa que farà que les reserves mundials de cereals augmentin fins a arribar a 0,6 milers de milions de tones, el valor més alt dels darrers 15 anys En aquestes…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…