Resultats de la cerca

L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En…

Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins…

Al sistema reproductor, li correspon la funció bàsica de possibilitar la formació de nous individus, ja que els seus òrgans elaboren els elements necessaris i intervenen en les activitats sexuals amb les quals es posen en contacte els elements d’un sexe i de l’altre A més, participa en la vida sexual, amb independència de la funció reproductora Si bé les funcions bàsiques en ambdós sexes són equivalents, i fins i tot complementàries, i per bé que l’objectiu final és el mateix, es troben diferenciades completament Funcions bàsiques La funció bàsica del sistema reproductor de qualsevol ésser…

El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…

Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…

L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…