Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules. Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma paral·lela. A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió. Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle següent.
La primera part del cicle ovàric, durant la qual es produeix el desenvolupament dels fol·licles, origina en l’endometri la fase proliferativa o fase fol·licular. En aquesta fase, els estrògens secretats pels fol·licles en desenvolupament indueixen la reproducció activa de les cèl·lules de l’endometri i el creixement de les glàndules. En conseqüència, durant aquesta fase el gruix de la mucosa s’incrementa de menys d’1 mm a més de 2 mm.
Després de l’ovulació, els estrògens i la progesterona secretats pel cos luti originen en l’endometri la fase secretòria, anomenada igualment fase progestacional o fase luteínica. En aquesta fase, es desenvolupen del tot les artèries espirals, l’estroma s’engruixeix i s’activa la secreció glandular. Així, l’endometri es troba molt vascularitzat, les glàndules contenen abundants secrecions i el gruix de la mucosa arriba als 5 mm.
Si l’òvul després és fecundat, la progesterona secretada pel cos luti de l’embaràs fa que l’endometri romangui en fase secretòria durant tota la gestació. Si no hi ha fecundació i, per tant, el cos luti s’atrofia i davallen els nivells d’estrògens i progesterona, es presenta la fase menstrual. Així, la sobtada reducció dels nivells hormonals deguda a la interrupció de l’activitat del cos luti provoca una contracció de les artèries espirals. Per tant, es redueix l’aportació sanguínia a les cèl·lules epitelials, l’activitat de les quals, a més, s’interromp per la manca d’estímul hormonal. En definitiva, les cèl·lules epitelials i les dels mateixos vasos sanguinis es moren, de manera que els vasos s’esquincen i l’epiteli es desprèn. Aquest procés origina la menstruació, anomenada també regla, que consisteix en la pèrdua de sang i de restes de teixits que són expulsats per la vagina. La menstruació sol durar uns quatre dies, durant els quals es perden uns 35 ml de sang i uns 35 ml de secrecions. El buidament de l’úter és afavorit per contraccions automàtiques del miometri, que, en alguns casos, són tan intenses que provoquen molèsties doloroses.
A la fi de la fase menstrual s’ha perdut tota la part superficial de la mucosa uterina, de manera que queda extremament prima i sense la cobertura epitelial. Tanmateix, però, immediatament se’n produeix la recuperació amb la formació d’epiteli nou i l’inici d’un nou cicle.
Com tots els esdeveniments del cicle femení, la menstruació es presenta aproximadament cada 28 dies, mentre no es produeixi un embaràs, durant tota l’etapa reproductora de la dona. La regularitat del cicle, però, és variable segons la dona, i fins i tot pot variar en la mateixa dona. A més, la durada dels cicles ovàrics pot ésser modificada per nombroses circumstàncies que poden influir en l’activitat de la glàndula hipòfisi. Així, les alteracions generals de l’organisme o els trastorns emocionals poden modificar la regularitat de les menstruacions perquè les secrecions hipofisials són controlades per l’hipotàlem, integrat en el sistema nerviós central.