Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Circuit sistèmic i circuit pulmonar
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots…
Circulació pulmonar (perfusió)
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i eliminar CO 2 Per…
Intercanvi de gasos (difusió alvèolo-capil·lar)
Fisiologia humana
El procés fonamental que té lloc als pulmons és l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang, o difusió alvèolo-capillar , que consisteix en el pas d’O 2 de l’aire a la sang capillar, i de CO 2 en sentit contrari Aquest procés té lloc gràcies a un mecanisme de difusió passiva dels gasos, que tendeix a igualar llur concentració a ambdós costats de la membrana alvèolo-capillar L’intercanvi de gasos als pulmons es produeix de la mateixa manera que la difusió de gasos a través d’una membrana qualsevol Experimentalment s’ha comprovat que en aquest procés influeixen una sèrie de factors que depenen…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a…
Respiració
Fisiologia humana
La principal funció de l’aparell respiratori, la respi ració , té com a finalitat mantenir uns nivells d’oxigen i de diòxid de-carboni en la sang adequats per a l’activitat de les cèllules de l’organisme L’ oxigen O 2 és imprescindible perquè es puguin produir les reaccions químiques mitjançant les quals es genera l’energia necessària per al manteniment de l’activitat de les cèllules Com a resultat de l’activitat cellular, s’originen una sèrie de productes residuals, com ara el diòxid de carboni o anhídrid carbònic CO 2 , que cal que l’organisme elimini, perquè llur excés en la…
Transport de gasos entre els pulmons i els teixits
Fisiologia humana
L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…
Immunocompetència i immunodepressió
Fisiologia humana
Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els virus de la grip…