Resultats de la cerca

Fou fundat el 1918 Malgrat la seva antiguitat, fins a la meitat dels anys cinquanta no aparegué en competicions oficials de la federació Debutà en categories territorials l’any 1973 i assolí la primera categoria el 1992, en la qual competí fins el 1995 i posteriorment entre 2002-05 i 2006-10 Jugà a preferent les temporades 2005-06 i 2010-11

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà la publicació…

El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…

El nom li fou donat durant el Renaixement de la figura mitològica d’Atles sostenint la volta celeste La més antiga d’aquestes compilacions conegudes és del s II constava de 27 mapes i acompanyava la Geografia de Ptolemeu Pot ésser considerat, també, un atles el mapamundi català del 1375 No fou, però, fins al segle XVI que hom inicià l’edició d’atles independents Els més interessants d’aquesta època són l’atles de Lafreri, editat a Roma amb el títol de Tavole moderne di geografie raccolte et messe secondo l’ordine di Tolomeo , en el qual foren recollits els mapes de Ptolemeu i hom n'afegí…

La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…

La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…