Resultats de la cerca

De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela

Aparegué al segon terç del s XVIII, com a correu i per a transport de passatgers entre Calais i Dover, i fou molt emprat com a correu fins a la imposició dels vapors

Aparegué a les illes Bermudes, d’on prové el nom, i fou donada a conèixer a la Gran Bretanya al començament del s XIX Fou usada, sembla, en velers que fins aleshores havien arborat aparell de goleta i substituïa l’aurica i l’escandalosa Permet de navegar cenyint molt i d’ésser hissada i arriada mitjançant una única drissa

Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela

Quan hom parla simplement de torreta, fa referència al reducte que protegeix els canons de gran calibre, anomenat també torre barbeta Hom anomena torreta de comandament la que protegeix el post de comandament, torreta d’observació la que protegeix un lloc d’observació, etc La primera torreta aparegué durant la guerra de Secessió, el 1862, a bord del cuirassat Monitor

Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions

Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses pedres al damunt A…

En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari popularment s’estengué el nom de mosquit , que era un motor de poca cilindrada Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex dit també ‘bicicleta de monja’, que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc Posteriorment aparegué…

El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la…

En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…