Resultats de la cerca

Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el qual divaga per…

Abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida Balears, regió de l’Ebre, el Caroig

A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…

Els romans empraren aquest mot per a delimitar àrees geogràfiques, en contraposició a ulterior Així, donaren la denominació de citerior a la Gàllia Cisalpina i a la Hispània del costat d’ací de l’Ebre

Als Països Catalans hom coneix amb aquest nom els vents d’aquest quadrant, establerts quan l’anticicló atlàntic domina l’W de la península Ibèrica i el seu flanc N és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l’Ebre, que afecten les terres properes a aquest riu Ports de Beseit, delta, Camp de Tarragona

Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana

En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…

Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…

Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys litorals es formen…