Resultats de la cerca

Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser…

És aplicat especialment a les terres de relleu càrstic

Aquest nom és aplicat principalment a la marinada, que ve del rumb esmentat Si és un vent general del SW hom l’anomena llebeig

Associat normalment a pluges, és conegut arreu del litoral dels Països Catalans, bé que al Principat de Catalunya és conegut per garbí El nom prové del seu origen en una remota Líbia, i a les terres interiors és aplicat a vents de diferents components

Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals

Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…

Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb finalitat docent,…

El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’…

Fill de Francesc Nello i German Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat Juntament amb Enric Lluch ha publicat La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya 1983 i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya 1984 Codirigeix la collecció “Clàssics del Pensament Territorial a…