Resultats de la cerca

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

Els girs subtropicals es caracteritzen per tenir corrents més intensos i estrets als seus marges occidentals corrent del Golf, corrent de Kuroshiro, a causa de la variació del paràmetre de Coriolis amb la latitud

El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica

En general hi ha quatre zones i capa superficial 100-200 m, amb baixa concentració de nutrients ii capa d’alguns centenars de metres, on la concentració augmenta a causa dels processos d’oxidació de matèria orgànica iii capa d’uns 500-1 000 m, on normalment la concentració és màxima i iv capa fins al fons, on la concentració es manté constant

És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’…

En rius com l’Ebre o el Llobregat, els aiguadeixos, formats als marges o bé als deltes, són, generalment, de dimensions petites —sovint no passen d’un jornal— Als Països Catalans pertanyien, com a terra nova, al patrimoni reial i foren objecte de concessions de caràcter emfitèutic, ja des del s XV L’increment demogràfic fou la causa d’una multiplicació d’aquest tipus de concessió durant el s XVIII

A causa de la força de les marees, el vent, la radiació solar, etc, la mar és sempre en moviment És per tot això que hi ha diferents tipus d’onades, amb diversos rumbs Per tal d’establir l’estat de la mar, hom ha adoptat l’escala de Douglas 0 = mar plana 1 = mar arrissada 2 = marejol 3 = maror 4 = forta maror 5 = maregassa 6 = mar brava 7 = mar desfeta 8 = mar molt alta i 9 = mar enorme

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964

Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal

Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell